Realitza un missatge personal, parla en el seu nom. El seu nom és Javier Roca Sierra i és policia de Madrid. Elabora un discurs molt pròxim dirigit a la gent que es troba manifestant-se.
Explica que durant tota la seva vida a tingut molts companys de treball, però el que no oblida mai és el seu amic Javi, el porta sempre amb ell. Confiaven els dos mútuament i eren molts fidels. Els que són companys de treball viuen amb por, comparteixen totes les tragèdies que succeeixen en el dia a dia i també comparteixen la mort. Són testimonis del patiment de la gent i del que passa a la societat. Parla de tots el spolicies en general, on diu que tots volen sentir-se companys perquè són companys més enllà de l'uniforme que porten.
La gent aplaudeix. Invita a tots els companys de treball a protestar per el problema que hi ha. Normés demana: respecte, respecte i respecte. Si no agrada aquest moviment deixar que els altres ho realitzin de manera pacífica i solidaria. Cal que tots els indignats es manifestin per demanar el mateix. Comença a dir que malgrat el seu treball ells també són indignats i recolzen a la ciutadania. Cal ajuntar-se tots perquè hi ha molt a debatre.
La gent crida: ÚNETE POLICIA.
Expressa a la gent que ell no és l'únic indignat, que el que cal és ajuntar-se per la societat perquè hi ha molt a debatre. Cal deixar als fills, és a dir, a les pròximes generacions, una bona situació i un bon exemple per lluitar per el que es vol. Hi ha d'haver una intenció, i també cal una altre condició, estar dins de l'uniforme però deixar-lo penjat alguna vegada. No hi ha que pensar amb el cap, hi ha que pensar amb el cor. Cal ser humans. Dona les gracies a tots els presents.
Vídeo: http://www.youtube.com/watch?v=ToQ3MvNCJXE
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada