Actuació de la Plataforma als jutjats.

L'equip jurídic de la PAH, compost per advocades i advocats de tot l'estat que col·laboren desinteressadament, ha redactat un escrit per sol·licitar la suspensió de tots els procediments d'execució hipotecària d'habitatges habituals que es troben actualment en els jutjats.

Davant la gravetat de la situació provocada per les execucions hipotecàries i els desnonaments, i la inacció del Govern, la PAH facilita aquest escrit a totes les persones afectades perquè puguin sol·licitar la suspensió del procediment.

El passat dilluns dia 19 a les 11h es van presentar desenes d'escrits alhora en diferents ciutats a través de les PAH de tot l'estat. El Consell General de l'Advocacia Espanyola ha col·laborat en la difusió de l'escrit redactat per l'equip jurídic de la PAH enviant-lo a tots els Col·legis d'Advocats de l'estat ACN ha donat testimoni del fet al país Valencià. A Barcelona, la manifestació es va concentrar a Ciutat de la Justícia, la porta que dóna a la Gran Via.

Segons un comunicat de l'equip d'advocats col·laboradors de la PAH la mobilització dels afectats a través de les PAH ha generat un evident clam del conjunt de la societat civil davant les execucions hipotecàries massives perpetrades per les entitats financeres contra els sectors més vulnerables que sobretot pateixen  la crisi. La PAH junts amb diverses entitats de la societat civil té una proposta concreta davant la situació d'emergència que no volen sentir ni PSOE ni PP, la iniciativa legislativa popular per a la regulació de la dació en pagament, de paralització dels desnonaments i de lloguer social. La Plataforma d'Afectats per la Hipoteca manifesta que a Espanya es viola sitemáticamente el dret a l'habitatge subjugat per procediments judicials que permeten els desallotjaments forçosos de població sense alternativa a un sostre digne contravenint el que preceptua el comitè DESC de l'ONU. Així mateix, denuncien que la condemna a deutes perpètues derivada dels procediments d'execució hipotecària són condemnes perpètues a l'exclusió social i a la pobresa, i les entenem com violacions sitemáticas de drets humans.Reiteren públicament que considerem les execucions hipotecàries massives com violacions sistemàtiques de drets humans on els deutors es troben en situació d'absoluta indefensió, sense que hi hagi dret a la tutela judial efectiva i un procediment amb totes les garanties. El nostre criteri coincideix amb el manifestat per diversos organismes de drets humans, amb diferents organitzacions de la societat civil i en darrer terme de manera manifestat per l'advocada general del Tribunal de Justícia de la Unió Europea en la qüestió prejudicial plantejada davant el TJUE.

Protesta del dilluns 19 de novembre a la Ciutat de la Justícia de València. / SOLER / ACN

També fan una crida als i les professionals de l'advocacia, a tots els operadors jurídics, a les associacions professionals, als diferents organismes relacionats amb el dret, als moviments socials, a les organitzacions socials i sindicals per col·laborar amb la iniciativa, donant la màxima difusió a l'escrit i fent presents a la porta dels jutjats cooperant perquè el major nombre de persones afectades puguin fer efectius els seus drets mitjançant la presentació de l'esmentat escrit davant els jutjats competents.

Policia indignat

Un policia parla del tema dels desnonaments davant de tota la gent que estava protestant en aquells moments. Ell personalment, i altres dels seus companys, recolzen i entenen a la perfecció aquest moviment.

 

Realitza un missatge personal, parla en el seu nom. El seu nom és Javier Roca Sierra i és policia de Madrid. Elabora un discurs molt pròxim dirigit a la gent que es troba manifestant-se.

Explica que durant tota la seva vida a tingut molts companys de treball, però el que no oblida mai és el seu amic Javi, el porta sempre amb ell. Confiaven els dos mútuament i eren molts fidels. Els que són companys de treball viuen amb por, comparteixen totes les tragèdies que succeeixen en el dia a dia i també comparteixen la mort. Són testimonis del patiment de la gent i del que passa a la societat. Parla de tots el spolicies en general, on diu que tots volen sentir-se companys perquè són companys més enllà de l'uniforme que porten. 

La gent aplaudeix. Invita a tots els companys de treball a protestar per el problema que hi ha. Normés demana: respecte, respecte i respecte. Si no agrada aquest moviment deixar que els altres ho realitzin de manera pacífica i solidaria. Cal que tots els indignats es manifestin per demanar el mateix. Comença a dir que malgrat el seu treball ells també són indignats i recolzen a la ciutadania. Cal ajuntar-se tots perquè hi ha molt a debatre.

La gent crida: ÚNETE POLICIA.

Expressa a la gent que ell no és l'únic indignat, que el que cal és ajuntar-se per la societat perquè hi ha molt a debatre. Cal deixar als fills, és a dir, a les pròximes generacions, una bona situació i un bon exemple per lluitar per el que es vol. Hi ha d'haver una intenció, i també cal una altre condició, estar dins de l'uniforme però deixar-lo penjat alguna vegada. No hi ha que pensar amb el cap, hi ha que pensar amb el cor. Cal ser humans. Dona les gracies a tots els presents.



Vídeo: http://www.youtube.com/watch?v=ToQ3MvNCJXE

Un miler de desnonats al mes

Santiago Vidal, el magistrat de la Sala Penal de l’Audiència Nacional de Barcelona, i membre de "Jutges per a la Democràcia" és també autor del llibre "In-justícia" (Angle Editorial). últimament s'ha fet  famós per la seva intervenció a Salvados parlant sobre el tema de la dació en pagament i des de sempre ha estat molt implicat en les injusticies socials   i els casos de frau. Per aquesta raó va oferir una entrevista al programa El món a RAC1 per parlar del tema dels desnonaments el dia 8 de novembres.

Un miler de desnonats al mes.

Santiago Vidal, ha quantificat en “més d’un miler de persones” les que es desnonen mensualment a les comarques de Barcelona. El jutge ha demanat una “moratòria” en l’aplicació de la  llei Hipotecària “de dos o tres mesos màxim”, fins que PP i PSOE acordin una reforma legal. Els jutges han demanat flexbilitat en la llei per no sentir-se “cobradors del frac”.

Desnonament aturat a Sant Andreu del Palomar. 4 d'octubre de 2011. © Oriol Clavera

En una entrevista a El món a RAC1, Santiago Vidal també ha dit que:

- “Demanem que mentre els legisladors es posen d’acord en les reformes a la llei hipotecària, s’aprovi una moratòria. A més, la reforma ha d’aclarir tres coses: quan es pot fer la dació en pagament; que hi  hagi una mediació prèvia obligatòria per no passar pel jutjat; i que el banc cedeixi un ús vitalici a canvi d’un lloguer social de per vida.”

- “Si se seguissin els nostres consells s’impediria cada més que un miler de persones fossin desnonades a les comarques de Barcelona.”

- “Jo no sé si és molt encertada la frase del ‘cobrador del frac’. Els meus col·legues de la judicatura diuen que no són meres màquines d’executar la llei, si dóna un resultat injust, hem d’interpretar la llei. Demanem als legisladors que la modifiquin, i hi estic molt a favor.”

- “El juliol del 2011 es va fer una petita reforma legal perquè com a màxim el banc es podia quedar el preu de l’habitatge a un màxim del 60% de la taxació. Ara demanem que s’elevi a un 80%.”

- “Hi havia una via perversa per saltar-se la llei. Hem de millorar la llei per evitar tripijocs.”

- “La retroactivitat és complicada jurídicament. Estic convençut que en aquest pacte d’estat hauran de preveure alternatives perquè tingui efectes retroactius. Però és complicat.”

- “Els jutges sabem que els taxadors depenen directament dels bancs i que el títol executiu el mateix agent no ha comprovat.”

- “Els bancs fixen els preus dels habitatges. Fins el 2002 els bancs comprovaven l’estat financer dels creditors. Moltes vegades les entitats eren conscients que era molt difícil que pogués acabar tornant els seus deutes, i malgrat això ho van fer. Hi ha una culpa compartida entre els creditors que també sabien que no podrien tornar.”

- “La judicatura no depura responsabilitats morals. El dany moral és una responsabilitat civil a un delicte o una negligència. Tots els indicis racionals fan creure que s’han produït delictes, s’hauran de demanar responsabilitats penals.”

- “La diligència de desnonament no es duria a terme fins que sapiguem el text de la reforma. Pot durar entre dos i tres mesos. Abans de final d’any es podria arribar a un acord. La Constitució, que és el text més difícil de canviar, es va modificar en una setmana.”

"No ens han retornat el diners que hem prestat" Santiago Rodríguez

Entrevista al Director de l'Agència nº 9925 de Caja Madrid (Bankia) situada al carrer Passeig de Sant Joan, 135 de Barcelona el dilluns 19 de novembre de 2012.

Santiago Rodríguez, un home amb molta experiència dins del sector bancari, després de veure com han despatxat a una gran quantitat dels seus empleats, ens dibuixa el panorama que l'entitat pateix en aquests moments. 

L'Associació Espanyola de Banca (AEB) ha anunciat que accepta la proposta del Govern per frenar els desnonaments en casos extrems, Bankia ja ha començat a aplicar-ho?

Bankia és un dels bancs que més compleix amb la normativa legal. Llavors, en la mesura que pot i no ha arribat a altres opcions ajorna els desnonaments. Cal tenir en compte que les normes legals les compleix totes.

Com actua Bankia davant dels casos de morositat en el pagament de les quotes de la hipoteca?

Bankia ha adequat el 10% de tot el parc d'hipoteques que té. Ha intentat endolcir aquestes hipoteques allargant-les, reduint la quota, fonent els deutes dels morosos, entre d'altres coses.

Per què Bankia no accepta la dació en pagament en molts casos?

Si Bankia no tingués el problema que té de deutes impagats, que tothom sap no adoptaria aquestes mesures.

A Bankia no li paguen el que li deuen. Si no ens seguim quedant amb els pisos i seguríssim cobrant el deute, jo entro en fallida.

Pot concretar més exactament quin és el problema? 

T'ho explicaré en forma d'exemple. Imaginem que el Banc, Bankia, té l'equivalent a cent milions d'euros en dipòsits i que en presta noranta, als clients, en préstecs a hipoteques o el que sigui, és a dir els inverteix. El Banc no té res. Els deu milions d'euros, que no inverteix, són el marge que fluctua, perquè hi ha uns clients que s'emporten els seus dipòsits, i  altres que en porten més, per tant hi ha un marge que fluctua. Jo, amb el que inverteixo, he de pagar els interessos dels dipòsits que han deixat al Banc els estalviadors. Per tant, he de cobrar interessos dels préstecs. En una situació normal, el Banc pot suportar un 2% de morositat, i tot segueix funcionant normalment, però si els clients, als quals he prestat diners, arriben a un 10% de morositat, em menjo el marge. Ja no tinc diners. Aquesta situació és la de les entitats financeres. Ara mateix Bankia té el 70% de morositat, per tant ja no tenim diners. Està tot invertit. Quan els clients han obtingut beneficis amb la compra de pisos, que han doblat el seu valor, no han vingut a donar-nos un marge d'aquests beneficis. I ara que ens retornen el pis, però no els diners, no podríem fer front al retorn dels dipòsits dels nostres clients sinó fos per la injecció de diners públics. 

Quina possible solució veu al problema de liquiditat?

Hem arribat a una crisi de cavall. Però ho tindríem fàcil, en lloc de diners repartiríem totxos. Tu vols cent mil, doncs pren-los, t'ha tocat 1/2 pis, però clar si el client ha deixat diners vol diners. És el que em diries tu i el que em dirien tots els clients. Els bancs no som fàbriques de fer bitllets. Nosaltres tenim els diners que ens han deixat els clients. Hi ha gent que té molta barra, que el té rellogat, i cobra el lloguer, però no paga el seu deute. Els bancs pretenem cobrar els seus deutes per així poder tornar els seus diners als clients que ens han deixat els seus diners. I gràcies a la injecció de diners que hem rebut això és possible. Si no hagués estat com un efecte dòmino, després de nosaltres haguessin caigut altres també.

Quines facilitats ha donat la seva entitat als titulars de pisos hipotecats que no podien pagar la seva hipoteca? S'ha plantejat en algun moment la possibilitat de llogar els pisos que té en dipòsit, a preus socials?

Caja Madrid, Bankia ha fet una gran quantitat d'operacions socials amb els pisos hipotecats, els titulars dels quals no podien pagar-la, per no produir danys. No tenim cap interès a  deixar malparat a ningú, que un senyor que dorm en un pis hipotecat deixi de fer-ho, però si el pis que està al seu nom en realitat no és d'ell, perquè s'ha finançat amb diners del Banc, millor dit dels seus clients, i no ens retorna el préstec, perquè no el pot pagar, de fet l'hauria de deixar perdre per a que poguéssim estar en paus. A mí, si els clients que no em poguessin pagar el préstec de la hipoteca em diguessin: quina llàstima, el donem per perdut!, doncs llavors encara podria haver-hi un acord.

Si em preguntes si hem donat facilitats als titulars d'aquests pisos, et repeteixo que a un 10% del total d'hipoteques se'ls ha millorat les condicions, s'han adequat, se'ls ha donat facilitats, on pagaven 600 ara paguen 300, per exemple. De fet, tal com ja he dit abans,s'han reduït quotes, s'han allargat les dates, s'han fos deutes.

 El fonamental de la Banca és que nosaltres agafem uns diners i els prestem. Però la crisi ha afectat de tal manera a tots els sectors que els diners que hem prestat no ens els tornen. Per això ara mateix els préstecs estan paralitzats i ja no se'n concedeixen.

Els desnonaments a les sèries de TV

És tanta la repercussió que el drama social dels desnonaments té sobre la societat que fins i tot les sèries de televisió en fan referència Hi ha una cadena de televisió, Telecinco, que emet una sèrie molt popular perquè els personatges són molt entranyables i viuen una vida molt senzilla, com de barriada de gent treballadora, sense gaires estudis, i moltes dificultats econòmiques per sobreviure. El nom de la sèrie és Aída. S'emet els diumenges a la nit. El passat 11 de novembre es  va emetre el capítol de la novena temporada titulat 2001 Odisea en el desahucio. En aquest capítol  apareixia el cas d'un desnonament. Resulta que un dels personatges de la sèrie rep una carta anunciant-li que serà desnonat del seu pis . Es tracta d'una mare de família que té al seu càrrec un fill. Tots els veïns els ajuden per a que això no sigui un fet, però no ho assoleixen fins que un amic del fill aconsegueix els diners per pagar el pis a l'instant.

fotograma de 2001 Odisea en el desahucio

Tot i que la sèrie ho mostra en clau d' humor, el fet no deixa de ser preocupant per les implicacions dramàtiques sobre els personatges que ho viuen, i que tenen una clara similitud amb el que la gent està vivint a la vida real.

Banc dels Aliments

Després de posar-nos en contacte amb la secretaria del Banc dels Aliments, ens van anunciar que no realitzaven cap moviment per a donar aliments a aquells que han sigut desnonats. Des del Banc ens van dir que ells no tocaven aquest tema, perquè ja hi ha prou feina amb els repartiments que han de realitzar i amb la preocupació que dia rere dia tothom tingui per a menjar.

AGENDA

Aquesta és la nostra agenda per tractar el tema de la crisi dels desnonament:

• Parlar amb algun membre de la plataforma (a l'aturada dels desnonaments vol millorar la imatge dels bancs s'escolta a una col·laboradora de la PAH responent-nos a dues preguntes durant la manifestació)
• Manifestació contra els desnonaments davant la seu del PP el dia 12 de novembre del 2012 (a 12-N Concentració davant la seu del PP se'n veuen imatges, i  es pot escoltar el discurs que hi pronuncià  l'Anna Colau, líder de la PAH, a l'aturada dels desnonaments vol millorar la imatge dels bancs)
• Entrevista a una persona afectada per aquest tema. Un testimoni.
• Entrevista a un advocat .
• Entrevista a un mosso d'esquadra que hagi estat present en un desnonament.
• Posar-nos en contacte amb el Banc d'Aliments (saber quin tipus de donacions ofereixen a les persones afectades pels desnonaments).
• Entrevista a algun responsable d'alguna agència bancària (Bankia, CaixaBank, Banco Santander, ..)
• Investigació d'algun cas de desnonament.
• Visualització del capítol de la sèrie de televisió ''Aída'' del dia 11 de novembre del 2012.
• Declaracions sobre el tema de diferents partits polítics per contrastar les diferents opinions dels partits ( l'esquerra catalana opina).
• Entrevista a un psicòleg que porti algun cas de desnonament.

L'esquerra catalana opina

Durant la campanya electoral del 25-N els partits catalans han fet pública la seva preocupació pel problema social dels desnonaments i han manifestat la seva posició davant la política social estatal .

Fotografies i so enregistrats per Anna Repiso 

12-N Concentració davant la seu del PP

Videos enregistrats amb el mòbil per Anna Repiso

L'Aturada dels desnonaments vol millorar la imatge dels Bancs

Ada Colau davant la seu del PP a Barcelona el 12/11/2012
Foto realitzada per Anna Repiso 

L'Associació Espanyola de Banca (AEB) va anunciar el passat dilluns 12 de novembre que davant l'acord de divendres 9 entre el Govern estatal i el PSOE per frenar els desnonaments en casos extrems,  que tots els seus membres paralitzaran "els desnonaments durant els dos pròxims anys en aquells casos en què concorrin circumstàncies d'extrema necessitat". D'altra banda, les entitats financeres associades a la Confederació Espanyola de Caixes d'Estalvis (CECA), les antigues caixes d'estalvis, també van anunciar que "suspenien l'execució de desnonaments d'habitatge habitual de col·lectius especialment vulnerables, fins a l'entrada en vigor de la reforma normativa anunciada per les autoritats ". La Plataforma d'Afectats per la Hipoteca el mateix dia  12 convocà concentracions arreu l'estat davant les seus del PP per lluitar perquè la reforma exprés de la Llei Hipotecària tirés endavant i s'aturessin milers de desnonaments injustos. A Barcelona es van concentrar un centenar de persones davant de la seu del PP al carrer Comte Urgell, liderades per Ada Colau, qui va pronunciar unes paraules davant dels concentrats.

El dia 13 s'havia d'efectuar un desnonament per part del  Banc Santander al barri de la Florida de l'Hospitalet del Llobregat al Carrer dels Pins número 11 però la família implicada va rebre una notificació del banc dient que s'aturava el desnonament, abans de que s'efectués el desnonament aquell mateix matí a les 10.



Segons declaracions fetes el 14 de novembre, durant la manifestació convocada amb motiu de la Vaga General, per membres de la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca aquesta aturada dels desnonaments per part dels Bancs és un intent per millorar la seva imatge davant de la societat i despertar simpatia entre els seus clients.

Introducció:

Integrants del grup: Anna Repiso, Andrea Rodrigo i Carlota Toribio.

Hem decidit crear aquest blog sobre els desnonaments centrant-nos en el Barri de Gràcia, però sense descartar la recollida de testimonis, en altres zones de Barcelona.

La precarietat de la situació econòmica del país està dificultant cada cop més l’accés a un habitatge digne. Una necessitat fonamental, o més ben dit un dret per a tots, que s’ha convertit en un bé de luxe gràcies a la voluntat especuladora del mercat financer. Cada dia  més persones es queden sense un lloc on viure degut a les execucions hipotecàries. El nombre de desnonaments cada vegada és més elevat. A Gràcia es produeix més d’un desnonament diari. El preu de l’habitatge a Gràcia és un dels més cars del Barcelonès, cosa que en dificulta l’accés  a les classes populars.

Només a Gràcia n’hi ha 8.377 habitatges desocupats, propietat dels Bancs segons informa el grup d'habitatge i espai públic de l'Assemblea de la Vila de Gràcia. En aquests pisos hi podrien viure 19.518 persones, tenint en compte que l’ocupació mitjana d’un pis és de 2,33 persones per pis. Això significa que s’està privant a moltes famílies de poder gaudir d’un pis al barri. Un altre gran problema és que no s’hi ha construït ni un sol pis de protecció oficial, així doncs, poc pot fer la Generalitat contra la injustícia dels desnonaments a Gràcia. Els partits polítics majoritaris a Espanya no han fet gran cosa contra aquesta injustícia, encara no han canviat la llei de desnonaments tot i que aquests ja fa temps que tenen lloc al nostre país. Els Bancs al cap i a la fi són els que financen les campanyes dels partits i aquests han de vetllar pels seus interessos si pretenen continuar siguen finançats.

Concentració davant la seu del PP a Barcelona el 12/11/2012
Foto realitzada per Anna Repiso

Per tant, la única sortida és la resposta ciutadana, que s’ha plasmat en la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca (PAH), aquesta plataforma intenta evitar que les famílies siguin desnonades de les seves cases mitjançant la via legal, i quan aquesta via s’esgota entren en joc les assemblees d’indignats dels barris. La Assemblea de Gràcia es reuneix cada dimecres a un Banc expropiat de Travessera de Gràcia per parlar i idear estratègies per aconseguir solucionar situacions complexes creant una xarxa de suport mutu per evitar finalment el desnonament d’algun veí del Barri.
Actualment hi ha unes 400.000 famílies afectades a Espanya per un procediment d’execució hipotecària que condemna a les persones a l’exclusió social. Aquest procediment és injust, tal com ho han denunciat la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca, els jutges, la Unió Europea i la ONU.  
Nosaltres volem saber, a partir d'una investigació, com afecten els processos d’execució hipotecària als ciutadans, per tal de conèixer la situació real, és a dir, com ho viuen, com solucionen el problema i si l'Ajuntament fa alguna cosa per evitar-ho.

Hem escollit aquest tema perquè els desnonaments són un fet d’actualitat que succeeix dia rere dia i que últimament han estat, més que mai, font d’alerta social pels suïcidis que han tingut lloc arran d’alguns desnonaments.
També hem apostat per aquest tema perquè considerem que és un drama social que cada vegada afecta a més gent, i és interessant conèixer quin és el veritable abast de la situació en el nostre propi entorn.